Tot just ara m'hen recordo de quan podia volar, hem recordo del meu cos lleuger i desdibuixat fonent-se amb els nuvols, sent invisible, passant per tot arreu sense aixecar pols, sense deixar cap empremta, cap record, ni amics ni enemics, ara hem recordo de sentir-me fantasma sense cadenes ni llençols, d'apareixer i desapareixer sense ni tant sols fer por, m'hen recordo i hem pregunto si es veritat o nomes es un somni d'una nit freda en un carrero fosc, amb pudor de pixats i ple de merda, on les rates hem rosegaven els pensaments i m'explicaves histories del temps en el que podia volar.
2 comentaris:
volando vamos...... querido.
o eso espero, siempre.
creiem somiar i creiem viure;
vivim momemts de claradat en la foscor i moments de gloria en els somnis;
aprofitar aqusts moments ens porta a descubrir una realitat mès enllà del temps i de l'espai;
som-mi !!!
Publica un comentari a l'entrada